| Portada | Narrativa | Poesía | Ensayo | Teatro | Literatura fantástica | ¿Quiénes somos? | |
| Enlaces y concursos | Crítica | Taller | Cine, TV, radio y cómic | Tan lejos y tan cerca | Rincones literarios | ||
| CIUDADES LITERARIAS | LUGARES A TRAVÉS DE UNA PLUMA | Libros de viajes | Tus sitios |
|
|
Passejades per la Barcelona literaria Sergi Vila-Sanjuán i Sergi Doria, editors Barcelona: Grup 62, 2005. 363 pàg. 29 Euros.
Amb motiu de l’Any del Llibre i de la Lectura, l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat l’edició d’una obra peculiar i original que permet descobrir els racons més amarats de literatura de la capital catalana. Els autors proposen setze itineraris urbans seguint la pista dels escriptors medievals, costumistes i contemporànies.
De la Barcelona medieval a la postolímpica s’obre un ample ventall de visions escrites que han conferit un fort caràcter literari a Barcelona. Bernat Metge o Joan Boscán van crear la seva ombra gòtica. Miguel de Cervantes l’escollí com l’únic escenari urbà de l’immortal Quixot. Jacint Verdaguer i Joan Maragall la van poetitzar. Narcís Oller i Josep Maria de Sagarra hi centraren les seves gran novel·les, tot retratant l’esplendor de la burgesa i la decadència de l’aristocràcia. Per a George Orwell i Simone Wiel fou un inoblidable paisatge revolucionari, i per a Mercè Rodoreda i Carmen Laforet, l’espai vital d’unes figures amb vocació d’arquetipus. El baró de Maldà i Josep Pla en documentaren la vida quotidiana minuciosament; Jean Genet i Pieyre de Mandrigues en buscaren el costat fosc; Salvat-Papasseit i Jaume Gil de Biedma van fer-la escenari de llur lírica autobiogràfica. En els darrers temps, Barcelona ha estat una ciutat negra i criminal al cicle Carvalho de Vázquez Montalbán, al mateix temps que Montserrat Roig, Eduardo Mendoza, Juan Marsé, Quim Monzó i Carlos Ruiz Zafón han continuat elevant-la a la categoria de mite literari imperible.
A cavall entre el llibre de viatges i el periodisme cultural, Passejades per la Barcelona literària proposa un recorregut literari i visual dels paisatges d’aquests escriptors i de molts d’altres. Ens enfronta, itinerari rere itinerari, al dubte de si és més real la ciutat viscuda o la imaginada, i de si la primera hauria estat igual en cas que la segona no hagués existit. |